TEXTOS PROPIS: Per una educació pública.

L'escola és l'encarregada de convertir les persones en ciutadans, i ho fa a través de dos processos, la socialització i el desenvolupament de capacitats individuals, és a dir, l'escola proporciona competències per aportar beneficis a la societat i fer-la avançar sense trencar-la.
Tots pensen que l'escola ha existit sempre, però realment no és així, l'escola és una institució que està en construcció, que s'ha anat construint dia a dia i que encara no existeix un concepte tal del que és escola pública. Els ciutadans hem de participar en la construcció de l'escola aportant els recursos necessaris perquè tots tinguin possibilitats, tots han de tenir oportunitats per a l'adquisició de coneixement i per a la posterior inserció en el mercat laboral. Un dels aspectes als quals s'enfronta l'escola pública és la desigualtat, per a superar-la cal aplicar polítiques i normes ètiques que proporcionin igualtat, només des de l'escola pública es pot aconseguir. "L'escola pública és per a tothom, les altres per a alguns".
Com a punt de partida, en les societats, els ciutadans tenen una sèrie de drets que són l'educació, la salut i la justícia, drets del ciutadà que han passat a convertir-se en drets del consumidor, uns drets caracteritzats pels diners i la menor solidaritat , on el ciutadà es converteix en client, un client que sempre té la raó i que com més diners paga més raó té.
La idea base d'aquest fet la tenim en que el benestar dels ciutadans no és una tasca de l'Estat, sinó que cada individu, mitjançant el seu esforç, s'ha de proporcionar un estat de benestar, vivim en una societat en què l'individualisme guanya per golejada al treball col · lectiu, la vida deixa de ser un camí compartit i passa a ser una competició individual. "Que es salve qui puga".
Així doncs, ens preguntem qüestions com, qui mana als mercats? Qui mana sobre nosaltres? Es diu i se suposa que el poder és global, però de cap manera pense que en el funcionament de la nostra societat sigui així, sinó tot el contrari, el poder el té la política però hauria de ser del poble, dels ciutadans, de tots, no només d'uns quants. Les coses anirien molt millor si no estiguéssim sota els interessos dels que només miren per ells mateixos.