lunes, 25 de febrero de 2013

LES NORMES DE CASTELLÓ


El 21 de desembre de 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important nombre d’escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d’emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, i aprovaren el que coneguem amb el nom de Normes de Castelló o de 1932.
Aquest fet va suposar i suposa actualment una gran trascendència per al valencià; tant és així que podem afirmar, sense exagerar gens ni mica, que les Normes de Castelló representen un dels esdeveniments més significatius de la història de la llengua dels valencians, i sens dubte un dels més rellevant de tot el segle XX. I això per dos motius:
El primer perquè a partir d’aquell moment els valencians tenim una ortografia unificada, element imprescindible per encetar un procés de redreçament lingüístic, que ens ha de portar a assolir uns mínims de normalitat en l’ús públic de la llengua. A més a més, aquesta ortografia es mantenia en consonància amb l’emprada pels principals escriptors de la Renaixença, com Teodor Llorente, i l’aprovada el 1913 a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans i que els mallorquins també feien servir.
El segon dels motius, per l’elevat grau de conformitat amb que van ser aprovades les normes ortogràfiques; la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris,... les empraran sense vacil·lar ni qüestionar la seua validesa, conscients com eren que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat que portà la II República feia imprescindible aquest acord.


lunes, 18 de febrero de 2013

NOTICIA: Centre públic a Xirivella


El País 18/2/2013


El TSJ respalda a un centro público que pide educación en valenciano

Una sentencia similar anterior dio la razón a un centro concertado de Picassent



Esta vez ha sido la escuela Rei En Jaume de Xirivella. El Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana (TSJCV) ha dado la razón a este colegio público en su demanda de que las dos líneas del centro fueran de enseñanza en valenciano, en lugar de una línea en valenciano y otra en castellano, según ha informado este lunes Escola Valenciana. En mayo de 2010, el entonces director general de Centros Docentes y actual secretario autonómico de Educación, Rafael Carbonell, denegó esta petición, planteada por el consejo escolar del centro, ratificada por el consejo escolar municipal y refrendada por la inspectora de zona.  
En poco tiempo, esta es la segunda sentencia en el mismo sentido, tras el fallo favorable al colegio concertado San Cristòfol de Picassent que el alto tribunal emitió el pasado 26 de diciembre. Escola Valenciana está a la espera  de la resolución del "tercer caso que el abogado de la entidad llevó al TSJ y que está en la misma línea que estos dos ejemplos". Se trata del colegio público Ramón y Cajal, también de Xirivella.
La sentencia es firme, informa Escola Valenciana, y obliga a la Consejería de Educación a la aplicación, en un plazo de un mes, del programa de enseñanza en valenciano que le fue denegado hace tres cursos.  "Hemos insistido a menudo a la Administración educativa que no queremos llegar a los tribunales y no nos han hecho caso", explica Vicent Moreno, presidente de la entidad, que, por otro lado, felicita a las familias y el claustro del Rei En Jaume "por reclamar hasta  la última instancia el derecho de todo el alumnado del centro a poder estudiar en valenciano y a tener garantizada una enseñanza de calidad que asegura la competencia lingüística por igual en las dos lenguas oficiales”.
Este lunes es precisamente el último día que tienen los centros para presentar ante la consejería el Projecte Lingüístic del Centre, condicionado por la aplicación del nuevo Decreto de plurilingüismo aprobado en agosto. Escola Valenciana ha recibido las últimas semanas la petición de asesoramiento por parte de decenas de centros educativos para la elaboración de su PLC, según informa la plataforma de defensa de la enseñanza en valenciano.  "La Administración ha optado por no hacer ninguna aclaración al respecto", asegura Moreno. Considera, además, que el anuncio de la Consejería de Educación de que catalogará en valenciano todos los centros docentes de secundaria, hecho este mismo lunes,  "puede significar el cambio de actuación por parte de la Administración educativa", pero se muestra cauteloso hasta que se haga realidad.

viernes, 8 de febrero de 2013

Conceptes teórics: Contacte de llengües

8-2-2013

Contacte de llengües

La sociolingüística, disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge, es l'encarregada d'analitzar els següents aspectes relacionats amb l'ús lingüístic: 

  • Monolingüisme: és la parla d'una sola llengua, pero s'ha de dir que és un fenòmen casi antinatural per la existencia d'un nombre molt elevat de llengües (al voltant de 6.000) que fà que als estats es parle més d'una. Per tant, el més normal és l'anomenat plurilingüisme, la parla de dues o més llengües.
Ens trobem dos tipues de monolingüisme, l'individual (utilització d'una sola llengua de manera habitual) i el social (llengua com a moneda de canvi en una societat), com he dit abans, ambdos aspectes casi antinaturals.

  • Llengües minoritaries i llengües minoritzades: Pel que es refereix a les llengües minoritaries, podem dir que son aquelles que tenen un nombre reduït de parlants com per exemple el català (11 milions de parlants) o el suéc (10 milions de parlants).

Respecte a les llengües minoritzades, són aquelles que pateixen el desplaçament d'una llengua dominant. El català, es també una llengua minoritzada perque conviu en un país on hi ha una llengua dominant (l'español). Pero hem de tindre en compte que no hi ha un paral.lelisme entre llengua minoritaria i llengua minoritzada. Exemple: el suéc es una llengua minoritaria, pero no minoritzada.

  • Bilingüisme: es la parla de dues llengües a un mateix nivell (dues llengües en contacte), el cas més simple el tenim en el plurilingüisme. Cal dir, que el domini de dues llengües a un mateix nivell és una situació un tant utòpica, ja que un individu sol tindre una predilecció i un major domini per una llengua.
El bilingüisme presenta tres tipus, el bilingüisme individual que es pot clasificar segons el grau de domini de la llengua (passiu - actiu), segons el grau de domini (simétric - asimétric) i segons la motivació picològica (instrumental - integratiu), el bilingüisme social que afecta a grups sencer o col.lectius i que sols es dona quan s'imposa una llengua a un poble (una llengua està per damunt d'una altra) i per últim el bilingüisme territorial definit com un espai dividit en dues zones en les que es parla en cadascuna una llengua pròpia.

*El terme bilingüisme queda reduït a situació en que s'usen dues llengues.