Crec que ha arribat el moment del acomiadament, ací finalitza la meua tasca en el BLOG, encara que em compromet a seguir publicant tot allò que em semble interessant i vuiga compartir amb tots vosaltres.
Aquesta és la primera vegada que cree un blog i que expresse les meues idees i coneixements mitjançant ell. La veritat una nova experiència a la qual he dedicat molt de temps per aconseguir el resultat que volia. Desde un inici tenia la intenció de crear un BLOG que transmetera sols les meues idees, però a medida que el vaig anar treballant i desenvolupant vaig tenir la idea de plasmar tant les meues idees com les d'altres persones i contraposar així els diferents pensaments i coneixements que podem veure entre els membres de la societat.

CONCEPTES TEÒRICS

Sistema educatiu bilingüe aplicat a la Comunitat Valenciana

A les escoles de la nostra comunitat hi poden haver establerts tres programes educatius diferents per a potenciar el domini de la llengua valenciana. Aquests programes son el PEV, el PIL i el PIP.

                L’alumnat escolaritzat al PEV (programa d’Ensenyament en Valencià), representa un 29% del total de l’alumnat, mentre que l’alumnat escolaritzat al PIP (Programa d’Incorporació Progressiva), representa el 71% ( 54,2% en zones amb predomini lingüístic valencià i 16,8% en zones amb predomini lingüístic en castellà amb el valencià sols com a assignatura).

                Amb aquestes dades podem veure, que en una comunitat on el valencià es la llengua oficial, l’escolarització en el PEV té un percentatge molt baix en comparació amb el PIP que és el programa més utilitzat per la societat. L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix, però ho fa molt lentament , d’altra banda, l’exempció del valencià continua sent permesa.

CONCEPTES TEÒRICS

Situació educativa del País Valencià

El País Valencià, es troba en una situació ambigua pel que fa a l’ordenament jurídic en matèria lingüística, a més a més té una tímida política d’extensió de l’ús del valencià i unes circumstancies socials adverses.  Tot i això, gràcies al esforç corporatiu del sistema educatiu, s’ha mantingut viva la flama de la llengua, però lamentablement la situació del valencià no es gens afalagadora ni dins del sistema escolar ni dins del cos social.

CONCEPTES TEÒRICS

Paper de l’escola en el procés de normalització d’una llengua minoritzada

El paper de l’escola en els processos de normalització d’una llengua minoritzada es important ja que és un més dels agents socials implicats, i com a tal hauria de realitzar algunes funcions molt importants del procés:

                -Difusió de la norma de la llengua minoritzada.

                -Facilitar l’adquisició d’aquesta per part de la població més jove.

                -Normalització, tant de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa de que es nodreix.

                No hi ha cap dubte, doncs, que l’escola és un instrument privilegiat en la política lingüística d’un país i per tant, ha d’aconseguir que el procés de substitució es pare per a que els alumnes aprenguen la llengua estàndard.

NOTICIA: Las Trobades congregan a 82.000 personas en su primer fin de semana.

Las Trobades de primavera de Escola Valenciana arrancaron con fuerza este fin de semana. La convocatoria, realizada en cinco comarcas distintas, reunió a cerca de 82.000 personas.

Alberic, en la comarca de la Ribera, fue la más numerosa con cerca de 30.000 personas; seguida de Betxí en La Plana, donde se congregaron unos 20.000 participantes. En L’Horta Nord, Alboraia congregó a 12.000 personas entre alumnos, padres y docentes, que llenaron los talleres dispuestos por las distintas escuelas

El inicio de les Trobades sirvió también para que Escola Valenciana arrancase la campaña Sí, jo estudie en valencià, que coincide con las semanas previas a la apertura del periodo de matriculación en las escuelas para el próximo curso.

“El alumnado bilingüe es el que más ventajas tiene para poder dominar una tercera lengua como el inglés”, aseguraron los responsables de Escola Valencia, “es el que mejor resultados académicos ofrece y los alumnos de los centros que ofertan este programa son los que mejores resultados obtienen en las pruebas de evaluación de valenciano y castellano”.

NOTICIA: Privilegios sobrentendidos

No deja de ser un privilegio para mí poder ir a Cataluña y que me entiendan cuando hablo. También consideraría un privilegio, en el caso de quedarme a vivir ahí, el poder aprender correctamente catalán, pues toda lengua aprendida te enriquece, y cuanto más fluidamente la entiendas y te expreses, mejor comprendes lo que te rodea.

No deja de ser un privilegio también que una sociedad tenga la capacidad de enseñar a sus niños a hablar perfectamente varias lenguas. Por los niños nunca va a quedar, no tienen límite. La que acaba siendo incapaz es la sociedad, aunque tenga los medios a su alcance, y sobre todo sus dirigentes, que convierten un privilegio en un arma sociológica y política.—Francisco Javier Sáez-Benito Suescun.

CONCEPTES TEÒRICS: Esquema historia social

HISTORIA SOCIAL:

-S. II: Romanització.

-S.IX-X: Consciència que s’ha passat del llatí vulgar a les llengües romàniques.

-S.XII: Primers textos escrits en català romanç:

- Llibre Jutge (traducció del Fòrum Indicum dels visigots).

-Homilies d’Organyà.

-S.XIII: Es conserven textos jurídics com els Furs de València i les primeres dues cròniques com el Llibre dels fets de Jaume I i la crónica de Desclot a més de poesía trobadoresca.

- El llatí continua sent la llengua de la cultura de les universitats i l’església.

-S.XIV: Poesia religiosa i moral

Destaquen:

-          Ramon Llull (ajudà a la conformació de l’estàndard literari primerenc).

-          Francesc Eiximenis.

-          Bernat Metge

Compromís de Caspà Ferran d’Antequera: Trastàmara (castellà).

-S.XV (Segle d’Or): Destaquen:

-Joanot Martorell (escribí el Tirant lo Blanc).

- Ausiàs March (poeta).

-Jordi de Sant Jordi.

- Sor Isabel de Villena (senzillesa del llenguatge).

- Jaume Roig (col.loquialisme).

-Joan Roís de Corella (prosa valenciana).

Unió de Castella i Aragó: Isabel i Ferran (castellanització total).

-S. XVI-XVIII (DECADÈNCIA):

 El terme decadencia fou encunyat per designar l’etapa del començament del procés de substitució lingüística en oposición al de Renaixença, periode durant el qual la llengua recupera els usos cultes.

-Guerra de successió de la Corona d’Aragó: els territoris de l’antiga corona d’Aragó prengueren partit a favor de l’arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades.

- Després de la derrota, Felip V restaurà el Decret de Nova Planta que prohibia l’ús públic i oficial de la llengua catalana i es perderen Menorca i Sardenya.

- Com les clases altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per a aquest públic, per tant la literatura es castellanitza.

-S.XIX: (RENAIXENÇA):

 -L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicamnt amb la publicació de L’oda La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

- Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un movimient de recuperació de l’ús literari del català.

-En acabar el segle XIX la perspectiva literaria i sociolingüística, pel que fa a la nostra llengua, havia canviat rotundament en comparació als segles anteriors:

·         S’havia trencat amb el decandiment dels segles anteriors.

·         S’havia recuperat la literatura culta.

·         S’havia iniciat l’elaboració de treballs lingüístics bàsics, necessaris per dur a terme el procés de normalització i la posterior normativització del català.

-S. XX:

- Inici del procés de normativització: La consciencia de normativitzar el català.

- La normalització: Ús de la llengua a tots els àmbits d’ús.