ELS MEUS TEXTOS


NO ME GUSTA HABLAR VALENCIANO”

Com el títol ho expressa, i com he escoltat moltes vegades, la gent sol dir expressions com “no me gusta hablar valenciano” afirmant que es decanta pel castellà perquè li resulta més còmode i li serveix per a comunicar-se amb més gent.
Davant aquest tipus d' afirmacions, pense que no es qüestió d'utilitat ni de comoditat, simplement es gent que no es capaç d'enfrontar-se a una llengua que no domina de la mateixa manera que l'altra, o en alguns casos ni tan sols sap parlar-la un poc. Aquest tipus de gent, no vol admetre que no sap parlar la llengua de la seua comunitat i del seu poble o ciutat, per tant es defensa desprestigiant l'altra llengua com si fos més bonica una que l'altra o com si per parlar-la més gent fora millor.
He de dir que aquesta actitud enfront de les llengües no es la més adequada, ja que la diversitat de llengües i el bilingüisme de les persones es el que enriqueix la societat, si tots decidirem parlar la llengua castellana perquè es la que ens permet comunicar-nos amb més gent, no existiria la diversitat i estaríem davant d'una comunitat monolingüe i poc enriquida.



UN BAIX NIVELL DE VALENCIÀ

Un tema del que sempre he volgut parlar es de la falta de preparació davant la llengua valenciana dels futurs mestres. Com a mestres que anem a ser, tots deuríem acabar la nostra formació amb un clar domini tant de la llengua castellana, com de l’anglès i del valencià en el cas de la nostra comunitat. Som ciutadans de la Comunitat Valenciana i per tant hi ha moltes probabilitats de que exercim la nostra professió de mestres a aquesta comunitat, de manera que la llengua valenciana va a ser imprescindible en la tasca d'ensenyar.
Com he pogut veure durant la meua estància a la universitat, hi ha molta gent que no ha rebut la formació suficient per a ser capaç d'expressar-se amb soltura en la llengua valenciana, i per tant pense que en un futur (si no rep més formació) no va a ser capaç d'ensenyar els seus alumnes aquesta llengua.
No vuic dir amb açò que siga culpa de la facultat, ni dels mestres i en cap cas dels alumnes, el problema ha esdevingut per un sistema d' educació que no ha estat a l'altura de les necessitats de la societat i que ara està repercutint en la formació i en el futur dels estudiants.



OPINIONS DE LA GENT

No t'ha ocorregut mai que una persona d'un càrrec públic a la que t'has dirigit en valencià no ha sabut respondre't en la mateixa llengua?
Es molt freqüent que en la comunitat valenciana, part de la població es dirigeixga a tu en castellà, quan tu cap a ells ho fas en valencià, però no deuria ser així quan a qui et dirigeixes forma part d'un càrrec públic.
Jo crec que en aquests càrrecs deuria haver persones amb capacitat per poder parlar tant en valencià com en castellà, ja que la comunitat valenciana es una comunitat bilingüe. Per tant si tu vols expressar-te en valencià i et trobes dintre de la comunitat tens el dret a que et responguen en la mateixa llengua que tu ho fas amb ells, sempre recordem quan es tracte de càrrecs públics, encara que també pense que en general tots deurien de saber ambdues llengües i deurien ser capaços d’expressar-se amb qualsevol de les dos.


PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA

L'escola és l'encarregada de convertir les persones en ciutadans, i ho fa a través de dos processos, la socialització i el desenvolupament de capacitats individuals, és a dir, l'escola proporciona competències per aportar beneficis a la societat i fer-la avançar sense trencar-la.
Tots pensen que l'escola ha existit sempre, però realment no és així, l'escola és una institució que està en construcció, que s'ha anat construint dia a dia i que encara no existeix un concepte tal del que és escola pública. Els ciutadans hem de participar en la construcció de l'escola aportant els recursos necessaris perquè tots tinguin possibilitats, tots han de tenir oportunitats per a l'adquisició de coneixement i per a la posterior inserció en el mercat laboral. Un dels aspectes als quals s'enfronta l'escola pública és la desigualtat, per a superar-la cal aplicar polítiques i normes ètiques que proporcionin igualtat, només des de l'escola pública es pot aconseguir. "L'escola pública és per a tothom, les altres per a alguns".
Com a punt de partida, en les societats, els ciutadans tenen una sèrie de drets que són l'educació, la salut i la justícia, drets del ciutadà que han passat a convertir-se en drets del consumidor, uns drets caracteritzats pels diners i la menor solidaritat , on el ciutadà es converteix en client, un client que sempre té la raó i que com més diners paga més raó té.
La idea base d'aquest fet la tenim en que el benestar dels ciutadans no és una tasca de l'Estat, sinó que cada individu, mitjançant el seu esforç, s'ha de proporcionar un estat de benestar, vivim en una societat en què l'individualisme guanya per golejada al treball col · lectiu, la vida deixa de ser un camí compartit i passa a ser una competició individual. "Que es salve qui puga".
Així doncs, ens preguntem qüestions com, qui mana als mercats? Qui mana sobre nosaltres? Es diu i se suposa que el poder és global, però de cap manera pense que en el funcionament de la nostra societat sigui així, sinó tot el contrari, el poder el té la política però hauria de ser del poble, dels ciutadans, de tots, no només d'uns quants. Les coses anirien molt millor si no estiguéssim sota els interessos dels que només miren per ells mateixos.

LOMQE


La LOMQE, llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, suposa un retorn a una escola que ja havíem superat, es una llei que s'ha portat a cap als EE.UU (No Children Left Behind, es a dir, cap xiquet enrere) i que ha resultat ser un fracàs. El possible establiment d'aquesta al nostre país, tindrà uns efectes perversos en els col·lectius mes desfavorits, provocant que l'educació pública espanyola tinga la seua base en la superació de proves i no en l'adquisició de coneixements.
            L'educació a Espanya presentà tres grans problemes: gran part de la població no disposa d'una certificació, un alt percentatge de joves no disposa de secundaria post-obligatòria (baixa formació) i una alta taxa d'abandonament, la LOMQE vol fer front a aquests problemes i estableix com als seus principals objectius, reduir la taxa d'abandonament, millorar els resultats educatius i millorar l’ inserció laboral i estimular l'esperit emprenedor. Però aquesta llei tan sols es una modificació amb afegitons de la actual llei educativa, la LOE, per tant no es preveu cap millora a l'educació de les persones. Entre les novetats que aporta aquesta llei, les més criticables per a mi son les següents:
            -La realització de proves finals en primària, secundaria i batxillerat, que de la mateixa manera que ha passat als EE.UU consistiria en l'establiment d'un currículum molt tancant on els coneixements siguen estàndards i es puguen contabilitzar mitjançant tests que l'alumnat haurà de superar per a obtindre bones puntuacions i que deixarà els mestres en bo o mal lloc segons els resultats obtinguts. L'objectiu de l'educació deixa de ser el coneixement per a passar a ser la superació de proves, les destreses i els coneixements queden relegats a un segon plànol.
            -La creació d'una Formació Professional Bàsica, però amb la qual s'atorgaria un títol que no tindria cap validesa. Es com un recurs que actuarà en forma de dipòsit per a llevar se a gent que consideren que perjudica a la gent que vols estudiar.
            -Enfortiment de les competències del director, el qual tindrà el poder de llevar i posar mestres segons els seus interessos. Es evident que aquest aspecte ens acostarà cada vegada més a les escoles privades, escoles que actualment s'estan enriquint a causa del mal funcionament de l'educació pública.
            Educar per al coneixement es la base del bon funcionament d'una societat.

6 comentarios:

  1. Estic totalment d'acord amb el que dius de la poca preparació que tenen els mestres quant al valencià. La veritat és que jo sóc la primera que em sent insegura escrivint en valencià però és quelcom que espere anar treballant i millorant. En les pràctiques vaig poder comprovar que molts dels mestres que impartixen esta assignatura tenen un coneixement molt pobre de la llengua, en algunes ocasions vaig veure com es puntuava erròniament exàmens de xiquets pel desconeixement del profesor... d'açò es desprén que al final els únics perjudicats són els nostres alumnes.

    ResponderEliminar
  2. Com la meua companya Noemi, m´ha cridat l´atenció la reflexió sobre la formació dels mestres en valencià. Com diu no és culpa de la facultat o potser sí, no obstant això, malgrat els pocs recursos de formació dels que disposem, nosaltres som els responsables de la nostra formació constant. No podem atribuir aquesta falta de nivell a l´escola o a la Universitat, en motivació y ganes per aprendre crec que la formació nostra seria completa.

    ResponderEliminar
  3. Comparteixo l'opinió de David sobre la importància de la motivació personal per aprendre però em sembla una mica utòpic el pensar que per un mateix es pot aconseguir una formació completa. Suposo que hauran casos però crec que és innegable el fet que l'escola ha d'implicar-se de debò en l'ensenyament de la llengua valenciana i no com ara que posen més interès a vetllar perquè es compleixen els requisits establerts per llei que en els continguts que s'estan transmetent i si la metodologia que s'està utilitzant és realment útil.

    ResponderEliminar
  4. Gemma, considere que el valencià s'ha d'utilitzar en la mateixa mesura que el castellà i, són els profesors els principals models i per tant els que han de dominar la llengua per poder enssenyar-la als alumnes. En el meu centre de pràctiques, vaig tindre sort, ja què tots feien ús del valencià com una llengua la qual hem de dominar i és imprescindible.

    ResponderEliminar
  5. Holaaaa

    Crec que tens tota la raó respecte al que opines en els teus textos, moltes persones haurien de pensar igual que nosaltres i així canviar les coses per a millor!! Molt bons textos! un beset

    ResponderEliminar
  6. Com a professora de valencià i també com a valenciana que estima la seua llengua i la seua cultura, m'ompli de satisfacció llegir els vostres comentaris perquè en les vostres mans està el futur del nostre poble. Recordeu tot el que hem estudiat en aquest curs. Us heu de sentir orgullosos de la vostra llengua, de tots els seus registres i garantir-ne la qualitat en la vostra tasca docent.

    ResponderEliminar