LES NORMES DE CASTELLÓ

El 21 de desembre de 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important nombre d’escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d’emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, i aprovaren el que coneguem amb el nom de Normes de Castelló o de 1932.

Aquest fet va suposar i suposa actualment una gran trascendència per al valencià; tant és així que podem afirmar, sense exagerar gens ni mica, que les Normes de Castelló representen un dels esdeveniments més significatius de la història de la llengua dels valencians, i sens dubte un dels més rellevant de tot el segle XX. I això per dos motius:

El primer perquè a partir d’aquell moment els valencians tenim una ortografia unificada, element imprescindible per encetar un procés de redreçament lingüístic, que ens ha de portar a assolir uns mínims de normalitat en l’ús públic de la llengua. A més a més, aquesta ortografia es mantenia en consonància amb l’emprada pels principals escriptors de la Renaixença, com Teodor Llorente, i l’aprovada el 1913 a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans i que els mallorquins també feien servir.

El segon dels motius, per l’elevat grau de conformitat amb que van ser aprovades les normes ortogràfiques; la pràctica totalitat d’escriptors valencians del moment, les més significatives entitats culturals, els principals periòdics i setmanaris,... les empraran sense vacil·lar ni qüestionar la seua validesa, conscients com eren que l’augment de l’ús del valencià propiciat pels nous aires de llibertat que portà la II República feia imprescindible aquest acord.